Un guardià limitat

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]E[/dropcap]l guardià de la política monetària europea té, en molts aspectes les mans lligades. Els tractats de la unió li reserven un paper de pura vigilància de l’estabilitat de preus. Per motius històrics, Alemanya té obsessió per prevenir dels efectes d’una hiperinflació que es troba en el substrat del que va ser el nazisme, de conseqüències nefastes prou conegudes.

A aquestes alçades és difícil assenyalar si els contextos actuals són els mateixos que fa prop de 80 anys, però la influència alemanya en la política europea (guanyada per ser el primer país en potencial econòmic i demogràfic) acaba convertint els seus desitjos en ordres. Ja és prou coneguda la seva influència en l’austeritat gairebé calvinista que ha imposat arreu de la unió i especialment en els països perifèrics (condemnats per aquesta política a retallades que estan aprofundint en les dificultats per generar creixement). També és seu el criteri que s’ha imposat a un banc central més pendent de la inflació que de disposar d’eines efectives de política monetària.

[quote align=”center” color=”#999999″]Tot sacrifici pot quedar en no res si el que s’estalvia per sous no ve acompanyat per una certa relaxació en el cost de la moneda[/quote]

Només han passat uns mesos des que els auguris (sovint interessats) provinents del món anglosaxó apuntaven a la fi de l’euro. Aquesta moneda de laboratori que comparteixen 17 països sense una política econòmica única s’estava convertint en front de moviments especulatius, amb atacs a la baula feble del deute sobirà dels països perifèrics. El president del Banc Central Europeu se’n va sortir amb una sola frase (“el Banc Central Europeu farà tot el que calgui per salvar l’euro; i, creguin-me, serà suficient”).

La frase va donar el tret de sortida a un gir total de la tendència. De juliol ençà l’euro s’ha revalorat un 6% respecte del dòlar -segons el tipus de canvi d’aquest dilluns. La moneda única també s’ha enfortit respecte a la lliura i al ien. Mentre a Europa el Banc Central focalitza els esforços perquè la inflació no superi el 2%, els països amb què competeix han fet actuacions per reduir el valor de les respectives monedes. En diuen guerra de divises i Europa hi participa amb menys armes.

[quote align=”center” color=”#999999″]De nou, la manca de competències ha impedit al Banc Central Europeu poder fer una correcta supervisió de com es destinaven els recursos que tan alegrament van subscriure els bancs[/quote]

Les accions que, amb peus de plom, ha portat a terme el Banc Central Europeu per limitar la fortalesa de la seva moneda han estat poc efectives. Les dues emissions de barra lliure per al sistema (milers de milions col·locats a l’1% d’interès) han servit perquè els bancs compressin deute sobirà. Un alleujament per als països (i per als bancs alemanys que han estat els que han col·locat els bons públics més problemàtics), però que no ha arribat ni a ciutadans ni a empreses, que era el pretext que les motivava. De nou, la manca de competències ha impedit al Banc Central Europeu poder fer una correcta supervisió de com es destinaven els recursos que tan alegrament van subscriure els bancs.

L’austeritat compulsiva està provocant dificultats de creixement en els mercats interiors. S’obliga als treballadors a reduir-se sous (el que es coneix com a devaluació interna), en nom d’un guany de competitivitat en els mercats exteriors. Guanyar a fora el que es deixa d’ingressar a dins. Però tot aquest sacrifici pot quedar en no res si el que s’estalvia per sous no ve acompanyat per una certa relaxació en el cost de la moneda. Si l’euro és fort, l’exportació dels productes europeus s’encareix. De nou, sacrificis per a no res. És una conseqüència d’haver reservat per a una eina preparada per exercir de policia el mer paper d’un vigilant de zona blava.

[social type=”twitter” opacity=”dark”]http://www.twitter.com/Joancarredondo[/social]

@Joancarredondo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *