Tòfona sembrada a Catalunya, cultivada a Xile, Mèxic i Nova Zelanda

Una plantació de pi pinyoner i bolets pot arribar a aconseguir una rendibilitat de 10.000 euros per hectàrea i any i per això tenen clients interessats en països amb latifundis.

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]L'[/dropcap]empresa Micologia Forestal Aplicada es dedica a llicenciar tecologies arreu del món sobre el cultiu de bolets, i sobretot, la tòfona. Fan recerca en aquest àmbit i a l’hivernacle que tenen a Sant Antoni de Vilamajor cultiven el planter amb les llavors de bolets sembrades en pins, alzines i altres arbres. Quan han crescut, els trasplanten al camp i els seus clients són, majoritàriament, grans propietaris forestals de països com Mèxic, Xile, Austràlia o Nova Zelanda.

[list type=”check”]

  • Sant Antoni de Vilamajor / Vilanova i la Geltrú
  • Facturació: 250.000€

[/list]

 

“A Mèxic el que estem fent és produir un viver com el que tenim a Catalunya on hem sembrat planter amb tòfones llestos per fer plantacions en camp de manera que d’aquí 4 o 5 anys podran tenir arbres que produeixin tòfones. l’avantatge que tenen és que estan molt a prop del principal consumidor de la tòfona; Estats Units”, explica Marcos Morcillo, biòleg i director de l’empresa. Una plantació de pi pinyoner i bolets pot arribar a aconseguir una rendibilitat de 10.000 euros per hectàrea i any i per això tenen clients interessats en països amb latifundis. “A Nova Zelanda hem estat sembrant boscos de pi amb cep i rovelló a una empresa forestal que té 40.000 hectàrees. Allà els interessa la fusta bàsicament, que tallen cada 24 anys. Fins llavors podran treure rendiment del bosc amb tòfones i pinyons que, si sumes la collita al final obtindran més diners amb el cultiu d’arbres que amb la fusta”, explica.

[quote align=”center” color=”#999999″]A Catalunya, tot i que es donen les condicions ideals per cultivar la tòfona, només hi ha 600 hectàries de tofoners. La raó és que encara no està controlada la cacera de bolets.[/quote]
Un dels seus darrers projectes ha estat a Xile on, gràcies a un conveni tecnològic en marxa des de fa tres anys, han sembrat unes 40 hectàrees d’alzines amb tòfones.
A Catalunya, tot i que es donen les condicions ideals per cultivar la tòfona, només hi ha 600 hectàries de tofoners. La raó és que encara no està controlada la cacera de bolets. “A Catalunya tenim el concepte que els boscos son de tothom, però el 80% del terrenyés privat i per tant els bolets també són de propietat privada. el que passa es que hi ha un buit legal i és complicat de gestionar-ho”, puntualitza Morcillo. Per aquest motiu la major part dels clients d’aquesta empresa de recerca en el cultiu de bolets són estrangers.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *