Montana Colors, líder en pintures en esprai, mira cap a Sud-amèrica i Àsia

Jordi Rubio, fundador de Montana Colors
Jordi Rubio, fundador de Montana Colors
La marca més utilitzada per grafiters de tot el món vol situar les vendes als països sudamericans i asiàtics al nivell dels països europeus. L’exportació significa el 80% de tota la producció.

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]F[/dropcap]a 18 anys, un empresari va pensar que les grans marques de pintura donaven l’esquena als joves (i no tan joves) que utilitzaven un esprai com a mitjà d’expressió. Així va néixer Montana Colors. Avui, s’ha convertit en més que un producte. És un referent. Un símbol present a 40 països de tot el món i que fabrica 8 milions de llaunes de pintura. A més, és rendible: factura 17 milions d’euros cada any. Ara l’objectiu de l’empresa és situar les vendes d’esprai de països sudamericans i asiàtics a un nivell semblant als països europeus.

[quote align=”center” color=”#999999″]“El nostre producte ha de ser atractiu a Los Angeles, Tòquio o on sigui”[/quote]

Des de la seva creació, a Montana han tingut clar que l’exportació ha de ser la clau de volta del negoci. Avui significa un 80% de la seva producció. “Als mercats sempre hi ha pujades i baixades. Quan en un lloc vens més, potser baixes en un altre país. Per això no ens afecta que a l’estat espanyol baixi la demanda interna”. Són paraules d’en Jordi Rubio, propietari de Montana Colors. L’estratègia ha de ser global: “El nostre producte ha de ser atractiu a Los Angeles, Tòquio o on sigui”. El mateix pensa el director d’exportació de la firma, Angelo Lospinuso. Creu que el grafiti, com a símbol de la cultura urbana, és “un fluxe que es mou entre països”. També explica que prefereixen treballar amb persones o empreses que tinguin a veure directament amb aquesta branca cultural: “Ens hi sentim més còmodes”, reconeix.

Les oficines de la marca a Sant Vicenç de Castellet (Bages) es mimetitzen amb la seva filosofia. Un gran mapa del món marca els territoris on hi tenen presència, tant amb botigues oficials com amb la presència del producte. Des dels estats Units fins a Austràlia, des de Veneçuela fins al Japó. “En alguns països costa més d’entrar que en uns altres. La burocràcia pot posar traves a l’exportació”, reconeix Rubio.

[quote align=”center” color=”#999999″]“Vendre esprais de pintura no és com vendre un gelat. Hi ha gent que potser mai comprarà el que fem. Però, amb qui sí que ho fa, hem d’aconseguir que ens torni a comprar”, reconeix Rubio[/quote]

[youtube height=”HEIGHT” width=”WIDTH”]http://www.youtube.com/watch?v=bF5vf4Ag20g[/youtube]

 

El propietari explica que la seva filosofia és oferir un producte de molt bona qualitat a un preu assequible: “Vendre esprais de pintura no és com vendre un gelat. Hi ha gent que potser mai comprarà el que fem. Però, amb qui sí que ho fa, hem d’aconseguir que ens torni a comprar”, explica. Però també avisa que la qualitat ha d’anar lligada a un preu assequible: “Si pots vendre a 5, per què ho fas a 10? L’ambició frena operacions molt interessants!”, reflexiona. Aquesta estratègia va acompanyada de poder recollir els fruits d’haver estat dels primers a apostar per aquest mercat: “Vàrem ser pioners, i ara podem dir que la gent ens busca. I si no en troben al seu país, busquen el producte a fora”, explica Lospinuso.

Montana també treballa amb la idea que no es pot imposar res al mercat. “T’has d’adaptar, i oferir allò que busca qui vol fer un grafit, pintar una maqueta o treballar amb la indústria: “Quan vàrem començar hi havia una gamma de 30 colors. Ara poden escollir més de 400”, explica Rubio.

El futur, de colors

Rubio és optimista de cara al futur. Vol fer arribar els seus esprais als països emergents a un preu assequible. Per això diu que ara estan centrats en l’Amèrica del Sud. Sí que es mostra preocupat per la força de l’euro respecte altres monedes: “Això fa que el nostre producte arribi més car del que ho hauria de fer”, reconeix. També explica que cal invertir en I+D i en la planta de producció que tenen a Sant Vicenç de Castellet.

[divider scroll_text=””]

[social type=”twitter” opacity=”dark”]www.twitter.com/mcodola[/social] @Mcodola

[social type=”twitter” opacity=”dark”]www.twitter.com/jaumevb[/social] @Jaumevb

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *