Les plantes de ciment es bolquen en l’exportació per mantenir-se obertes

La majoria de les exportacions des de Catalunya tenen com a destí el centre i l’oest de l’Àfrica, i el Brasil.

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]L[/dropcap]es exportacions industrials s’han convertit en el motor per compensar l’estancament de la demanda al mercat català i espanyol. Segons informa el diari Ara, el consum de ciment a Catalunya cau encara avui a ritmes anuals superiors al 20% des del 2008, amb un acumulat del 81%. Per mantenir les fàbriques a un mínim d’utilització les empreses han potenciat les exportacions a la desesperada. Al mes de febrer les vendes a l’exterior van augmentar fins a un 155%.

Segons dades de l’agrupació de fabricants de ciment de Catalunya (Ciment Català), el consum al febrer al mercat català es va situar en les 104.223 tones, amb una caiguda respecte al mateix mes del 2013 del 23,3%. “El pitjor de tot plegat és que no veiem cap indicador a curt termini que faci millorar les previsions”, va assegurar el president de Ciment Català, Àngel Cercós, que va remarcar: “Amb les comandes que ja s’han firmat al sector ja podem indicar que les exportacions augmentaran en el conjunt de l’any fins un 20%. El problema del sector cimenter al mercat català i espanyol és que el sector constructor està sota mínims des de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007. No s’aixeca cap habitatge nou i no hi ha notícies d’execució d’obra pública.

Exportacions rumb l’oest d’Àfrica i el Brasil

Les exportacions mantenen les capacitats de les fàbriques catalanes a nivells acceptables, però segons la patronal del ciment es podria produir que alguns dels grups empresarials que tenen plantes a Catalunya puguin augmentar produccions fora de Catalunya. La majoria de les exportacions des de Catalunya tenen com a destí el centre i l’oest de l’Àfrica, i el Brasil. “Traslladar el ciment per carretera és car, però en vaixell l’augment de la distància no suposa molts sobrecostos”, va afegir Cercós. Una altra cosa és la reducció dels marges de les vendes a l’exterior per l’increment de les despeses energètiques i la fortalesa de l’euro.

El comerç internacional del sector es fixa amb dòlars. Per Àngel Cercós, “un euro molt fort no ens convé, tot i que l’any passat el tipus de canvi ens va anar bé”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *