Les multinacionals i els cromos de picar

guerra de divisas[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]E[/dropcap]n pocs dies, dues multinacionals de dimensions no precisament modestes, Amazon i Ferrari, han fet pública la seva intenció de fer negoci a Catalunya. El primer, amb un gran centre logístic que donarà feina a prop de 3.000 persones, i el segon, amb un espai temàtic a Port Aventura. No han triat Madrid, han triat Catalunya. Probablement, perquè llegeixen premsa internacional i no l’ABC, El Mundo o La Razón, i per tant, desconeixen que aviat cauran sobre Catalunya les set plagues bíbliques. Geogràficament, Catalunya és la porta d’entrada i de sortida de mercaderies de la Península ibèrica a Europa, i viceversa, i Port Aventura -i no pas la Warner de Madrid- és el parc temàtic més rendible de l’Estat i un dels primers d’Europa. Però segur que això tampoc no ha tingut res a veure, des de la metròpoli saben que el senyor Amazon i el senyor Ferrari han estat víctimes de l’engany les ambaixades d’Artur Mas al món.

Si parlem seriosament, i si finalment Catalunya esdevé un estat independent, aquestes multinacionals no sembla que hagin d’estar massa preocupades. En Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), un home poc avesat a les estridències mediàtiques, m’explica la conxorxa espanyola per foragitar inversions estrangeres és, literalment, “una estupidesa”, perquè “no hi ha cap raó objectiva per la qual Catalunya no pogués seguir utilitzant l’euro, ni perquè es posessin aranzels al comerç amb Catalunya o s’impedís la lliure circulació de persones i capitals. Això ho sap la UE i ho sap Espanya”. I és clar, algú es pensa que multinacionals que tenen negoci a Catalunya estan interessades a perdre diners i a tenir conflictes només pel caprici d’Espanya de fer mal, és que no té ni idea del poder que tenen els lobbys econòmics a Brussel·les.

Pel que fa a les empreses domèstiques, aquest expert també deixa clar que no quedarien sense accés al crèdit, perquè l’amenaça espanyola que les entitats financers amb seu a Catalunya tindrien la porta tancada del Banc Central Europeu és, també, “absurda”. “És curiós que insisteixin que les entitats catalanes no accedirien al crèdit del BCE i que això suposaria la seva ruïna i la de les empreses del país, que no podrien finançar la seva activitat. Doncs bé, la dependència dels bancs espanyols i catalans del crèdit del BCE és cada vegada més irrellevant, i de fet, els diners que agafaven del Banc Central eren gairebé exclusivament per comprar deute públic espanyol, no pas per donar crèdit a les empreses, perquè ja tenien prou liquiditat”, rebla.

Ras i curt. Ni les entitats financeres es quedaran sense crèdit, perquè en cas que no formessin part de la UE immediatament, durant la transició es podria signar un acord amb el BCE, com té Mònaco, ni les empreses multinacionals fugirien en massa per evitar els aranzels, ni els pagaments es farien amb cromos de picar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *