La fi del jacobinisme portuari

caixa[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]E[/dropcap]l 74% de les mercaderies que entren o surten d’Europa van per mar, però actualment una cinquena part d’aquest volum es concentra només a tres ports: Rotterdam, Hamburg i Anvers. La Comissió Europea considera que aquest desequilibri dels rendiments portuaris provoca congestió i costos addicionals per als transportistes marítims, els operadors i els consumidors, i si ningú no hi posa remei, el 2030 els europeus haurem perdut fins a 10.000 milions d’euros per culpa d’aquesta ineficiència.

[quote align=”center” color=”#999999″]Brussel·les sotmetrà a votació un pla de modernització dels ports més importants de la UE per a garantir que abans del 2030 aquestes infraestructures siguin més eficients[/quote]

Les xifres, contundents, les dóna la Comissió en un primer informe que va presentar el maig de 2013, que ha de materialitzar-se en una  proposta legislativa que votaran el Parlament Europeu i els estats membres perquè els 319 grans ports europeus funcionin de manera independent, siguin rendibles i competeixin entre ells. Una idea senzilla que s’entén, i s’exerceix, a gairebé tota la UE. Amb excepcions: Espanya i Itàlia. El problema no és d’ubicació geogràfica, en plena Mediterrània, ni de potencial -Barcelona, per exemple, gestiona el 21% de les exportacions espanyoles i el 71% de les catalanes-, sinó de pur jacobinisme.

La gestió en xarxa de Puertos del Estado impedeix a ports tan vigorosos com el de Barcelona, Tarragona i València, competir i reinvertir absolutament tots els seus beneficis a millorar serveis i infraestructures. Perquè la llei de ports espanyola, que impedeix també una política comercial potent de cada port, obliga els ports rendibles a passar per caixa doblement. Contribuint al sosteniment de Puertos del Estado amb el 4% dels seus beneficis i aportant també un percentatge a la caixa de la solidaritat interportuària. Així, Madrid pot fer ports inviables i insostenibles com el de Gijón, alhora que deixa Barcelona durant una dècada sense accessos ferroviaris i viaris que connectessin el port amb Europa. Ara, pagant a mitges, el ministeri de Foment farà els accessos ferroviaris.

Doncs bé, Brussel·les vol que s’acabi aquest absurd. Sotmetrà a votació un pla de modernització dels ports més importants de la UE per a garantir que abans del 2030 aquestes infraestructures siguin més eficients en tots els sentits, i això exigeix, segons Brussel·les, tenir ports amb una gestió transparent, independent i competitiva. Les directrius i modificacions legislatives amb què treballa la CE van en la línia d’“europeïtzar els ports del sud, perquè no és raonable que alguns ports no puguin fixar tarifes, s’apliquin les mateixes directrius financeres a ports que han de competir entre ells, i es manllevin recursos dels ports competitius per donar-los als que perden diners, o per invertir en projectes inviables”, explica un expert coneixedor de la política portuària de la UE.

Serà la primera vegada que Brussel·les creï una legislació sectorial específica en aquest àmbit. La premsa espanyola no se’n va fer ressò. Però el Congrés espanyol li va dedicar un minut, a la proposta, per assenyalar que és inviable perquè és inconstitucional… Ja veurem qui guanya la partida. Els que n’entenen, d’aquests tour de force, asseguren que Espanya haurà de baixar del burro i els seus ports acabaran essent com els del nord. És a dir, normals.

 

@GemmaAguilera

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *