Exportadors amb les espatlles cobertes

caixa[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]E[/dropcap]n els temps que corren ser exportador no és una opció sinó una necessitat. El mercat és el món, i quan diem el món no només ens referim a la Unió Europea, als Estats Units, la Xina o al Japó, sinó també a les nacions emergents, i a tot un conjunt de països on les regles del joc estan encara per escriure.
Molts lectors es posaran les mans al cap i segur que no voldran saber res de comerciar amb països com Senegal, Camerún, Guinea Equatorial o Veneçuela. Certament, aquestes nacions es caracteritzen per tenir governs inestables o il·legítims, hiperinflació, corrupció i inseguretat jurídica. Però en l’altra cantó de la balança hi ha aspectes positius, ja que es tracta de països que estan en fase de transició, amb economies que en alguns casos estan creixent per sobre del 10%, i en ocasions amb una incipient classe mitjana amb un cert poder adquisitiu.

[quote align=”center” color=”#999999″]Fa uns anys, a causa de la fase expansiva de l’economia mundial, les empreses no eren conscients del risc i feien gran part de les seves operacions sense cobrir-se dels eventuals impagaments.[/quote]

Per això, a l’hora de plantejar-se exportar a determinats països, es convenient cobrir-se les espatlles. El més habitual és contractar els serveis d’alguna agència especialitzada en la gestió integral del risc comercial, que prevengui dels eventuals impagaments mitjançant una assegurança de crèdit. Les empreses exportadores saben que hi ha una sèrie de riscs no només en l’àmbit comercial, sinó també des del punt de vista polític, que fan molt escaient contractar aquest tipus d’assegurança.
I és que totes les operacions econòmiques als mercats internacional tenen un risc. Aquest risc depèn del sector i del mercat en el qual operis. No és el mateix exportar a un país que pertany a l’àmbit de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que a un país que no hi pertany. No té res a veure contraure un risc amb una garantia sobirana que amb una garantia privada. Per tant, és decisió dels gestors de l’empresa voler cobrir o no els riscs existents.
L’actual crisi ha fet variar, però, la percepció de risc. Fa uns anys, a causa de la fase expansiva de l’economia mundial, les empreses no eren conscients del risc i feien gran part de les seves operacions sense cobrir-se dels eventuals impagaments. Ara es dona fins i tot la circumstància que per a determinats països emergents el risc comercial i polític és inferior que en alguns països que formen part de l’OCDE. 

[quote align=”center” color=”#999999″]L’assegurança de crèdit s’ha convertit en un instrument molt valuós per a les empreses que saben que, passi el que passi, cobraran pels seus serveis prestats.[/quote]

Els experts assenyalen que la percepció del risc depèn en gran mesura del mercat en el qual operis.
Si la teva empresa realitza de manera freqüent operacions a mercats que formen part de la zona OCDE potser és suficient comptar amb la informació necessària sobre el teu client per saber si tindrà capacitat per satisfer els seus compromisos de pagament en temps i forma pactats anteriorment.

En canvi, si el focus de les teves operacions estan situats en països emergents, el risc polític està per sobre dels altres, ja que és molt difícil preveure el derrocament d’un president, un canvi en la política monetària o fins i tot una catàstrofe natural. Per això l’assegurança de crèdit s’ha convertit en un instrument molt valuós per a les empreses que saben que, passi el que passi, cobraran pels seus serveis prestats.

@abelsierracalvo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *