Exportacions i aire fresc

1[dropcap type=”circle” color=”#FFFFFF” background=”#4F4F4F”]L'[/dropcap]’exercici d’obrir finestres sempre és recomanable. Contribueix a renovar l’aire viciat i, en el sentit més metafòric, és una forma de convidar a entrar noves idees i noves maneres de fer. En els últims anys d’aire viciat per l’atonia del mercat interior i l’aixeta del crèdit tancada, obrir finestres al món ha estat una fórmula de renovar l’aire a les empreses. La impossibilitat de fer evolucionar els negocis amb els mercats de sempre ha empès les a l’alça. Per això, en aquests anys de crisi sense precedents propers, els mercats exteriors han format part dels pocs indicadors positius de l’economia –per no dir els únics.

[quote align=”left” color=”#999999″]Una cultura empresarial innovadora, inversora i que aposta per treballadors qualificats dóna més opcions per garantir que l’exportació no serà només la sortida conjuntural a un moment de crisi. [/quote]

Les vendes exteriors han crescut de manera permanent en els últims anys i les dades indiquen amb claredat que la incorporació de noves empreses exportadores ha estat constant. Els últims informes de la Cambra de Comerç avaluen en 46.000 les empreses catalanes que exporten i que, l’any 2012, fins a 2.100 empreses van començar la seva aventura en el mercat internacional.

Són dades que, en moments de pocs indicadors positius, han propiciat titulars tan fàcils com benintencionats. Constatar que les exportacions evolucionen favorablement és una porta oberta a mostrar múscul empresarial i, sobretot, ofereix la possibilitat de llançar missatges positius que aportin al clima empresarial unes dosis de necessari optimisme.

Les dades són positives, però convindria no convertir l’optimisme que se’n desprèn en un cofoisme mal entès. Les exportacions han crescut, però no n’hi ha prou de sumar empreses a les estadístiques de les companyies que tenen comerç internacional si hi han entrat per la pura estratègia comercial d’intentar obtenir fora els ingressos que el mercat interior els nega.

Els estudis, entre els quals se’n troben d’elaborats per la mateixa Cambra de Comerç, assenyalen els motius que empenyen els creixements de les exportacions. Revelen que, rere una presència vigorosa en els mercats internacionals, el bon comportament a llarg termini no està basat en la simple voluntat comercial. Si s’analitzen les empreses que han tingut capacitat per guanyar pes exportador hi ha elements dinamitzadors que formen part del que es podria anomenar cultura empresarial. Guanyen pes, per exemple, les empreses que han innovat (les que han introduït nous productes al mercat en l’any precedent). Les que han fet inversions recents. Les que han apostat per tenir més treballadors qualificats. Encara queden alguns trets més específics que vinculen el creixement de les exportacions a la dimensió de l’empresa (les principals empreses exportadores del passat són les que més aporten al creixement global) i a la presència de capital estranger en l’accionariat (la meitat de les 50 principals exportadores catalanes són multinacionals estrangeres).

Per tant, una cultura empresarial innovadora, inversora i que aposta per treballadors qualificats dóna més opcions per garantir que l’exportació no serà només la sortida conjuntural a un moment de crisi. Sense oblidar que moltes de les decisions que afavoreixen que les creixin es prenen fora del país, és necessari incidir que el motor de la està vinculat a una manera de fer ¬-a una cultura- que per damunt del cost competeixi per innovació, inversió i formació.

En els últims mesos, el dinamisme exportador tendeix a frenar-se. Després dels creixements de dos dígits de l’any 2010 (increment del 17,9%) i 2011 (+12,5%), el 2012 el dinamisme va continuar de manera més matisada (5,7% més que l’any anterior). Però entre gener i agost d’aquest 2013 només es registrava un 1,2% d’augment en dotze mesos. És un fre que permet fer algunes lectures. La primera és que els factors que han contribuït als creixements en el passat (que en massa casos es vinculaven a retallades salarials –allò que la moda dels eufemismes ha anomenat devaluació interna-) comencen a ser insuficients. Indica que aquesta aposta –més quantitativa que qualitativa- comença a mostrar símptomes d’esgotament. La remuntada arribarà del costat de la innovació, la inversió i la. És el moment de decidir si l’exportació es planteja com un incentiu pel canvi o només com al·licient comercial. En definitiva, si la finestra s’obre per renovar l’aire o simplement per refrescar-lo.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *