Els deu errors que cometen les empreses a l’hora d’exportar

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]E[/dropcap]l director regional d’empreses de Deutsche Bank a Catalunya, Fernando Montes ha presentat el decàleg dels principals errors que cometen les companyies a l’hora d’exportar. Ho va fer durant la setmana passada en una trobada anomenada Impulsant Pimes. La crisi ha portat moltes de les empreses a plantejar-se la seva sortida a l’exterior, però no totes acaben prement les tecles adequades. Segons Montes, aquests són alguns dels errors.

1. Estructura interna inadequada per a l’exportació.

Habitualment els directius donen per descomptat que si el negoci funciona el seu mercat d’origen, funcionarà igual en altres països. Desenvolupar un projecte d’ requereix d’un profund estudi previ portat a terme per professionals amb experiència i que dominin la dinàmica exportadora. Si no s’identifica aquest perfil dins de l’empresa, es pot incorporar o fins i tot externalitzar.

2. Identificació incorrecta del mercat on ens dirigim.

És imprescindible analitzar les particularitats del mercat en què l’empresa ha plantejat desembarcar i les especificitats de tipus culturals i socials del públic objectiu a qui es dirigeix el producte.

3. La logística i el transport de mercaderia.

Cal definir la forma més eficaç de transportar el producte i tenir en compte qüestions com els aranzels, aduanes i canvis en la càrrega, com succeeix en el transport marítim. Les assegurances de transport per blindar els possibles danys o pèrdua de mercaderia són també fonamentals per evitar contratemps.

4. Errors amb la documentació.

Gran part d’aquests contratemps en l’entrega de mercaderies es produeixen a les duanes. És fonamental la rigorositat a l’hora d’elaborar les factures comercials i els albarans. Qüestions bàsiques a tenir en compte –com carregar l’IVA de les fora de la zona euro, Suïssa, Noruega o Andorra- evitaran retards en les entregues.

5. Manca d’adaptació al mercal local.

En moltes ocasions les empreses no aconsegueixen adaptar el seu producte al mercat de destinació. Un producte habitual a Espanya pot ser considerat d’alta gamma en un altre país, per exemple. Per això, resulta fonamental elaborar estudis de mercat que ens ajudin a comprendre com podem adaptar el nombre del producte, la presentació, la distribució i fins i tot el preu del producte que volem exportar.

6. Permisos i llicències

No reparar en les possibles barreres d’entrada al país ni en les llicències d’exportació que necessiten alguns productes i que pot comportar retards en les entregues de les comandes. És precís confirmar que els distribuïdors amb els quals l’empresa s’ha associat disposen de totes les llicències i permisos per introduir el producte al mercat de destinació.

7. Traducció.

L’idioma és clau. Cal assegurar-se de comptar amb intèrprets experts per a cadascun dels passos que l’empresa vol donar. Des de comptar amb possibles socis locals fins redactar o revisar contractes o garanties.

8. Divises

A l’hora d’operar en diferents mercats existeix un risc de canvi, donat que les divises no tenen un valor constant. La volatilitat dels mercats fa més necessari parar atenció a aquest factor ja que els experts creuen que es mantindrà en els propers mesos. Un bon exemple és la volatilitat experimentada recentment als mercats emergents i que afecta directament empreses amb exposició en aquestes regions. Per cobrir aquest risc, les empreses disposen de dos instruments bàsics: l’assegurança de canvi i les opcions sobre divises. Aquests productes permeten no perdre el benefici a l’hora de vendre a l’exterior.

9. Mala fixació de preus.

No tenir en compte les despeses implícites (transport, logística, aranzels, distribuïdor, etc) en l’operació d’exportació o no calcular de forma correcta les despeses d’enviament a l’hora d’assignar un preu als seus productes en el país de destinació pot impactar de ple en el compte de resultats de la companyia. Estudis de mercat, comparatives de preus i repercutir els costos addicionals en el preu final és fonamental per a què el projecte sigui rendible.

10. Extrapolar l’èxit d’un país a un altre.

En ocasions, els empresaris tendeixen a confiar-se i traslladar el model d’èxit del seu producte d’un mercat a un altre. Tot i això, resulta fonamental tenir en compte que les diferències econòmiques o culturals poden ser clau a l’hora d’implantar un model de negoci en altres mercats.

 

Font: ElEconomista.es

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *