Del Made in China al Made in Catalonia

clau anglesa (Il·lustració: Lego)

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]N[/dropcap]o fa pas massa temps que, en veure a l’etiqueta de la roba o d’algun altre producte el Made in China, tothom atorgava automàticament a aquell objecte la qualificació d’objecte de batalla, barat i de baixa qualitat. Amb el Made in Bangladesh i el Made in Pakistan, exactament el mateix. Tret que l’etiqueta fos d’una peça de roba de dissenyadors amb seu al nostre país o en una capital de la moda. Aleshores, l’origen semblava no tenir importància. Lluir la marca i el disseny pagava la pena…

[quote align=”center” color=”#999999″]Els nostres empresaris hauran de justificar amb arguments nous per què deslocalitzen plantes de producció i descapitalitzen el seu país, perquè en els propers anys, els costos de producció manufacturers de la Xina seran els mateixos que als Estats Units.[/quote]

Però ben aviat, produir a la Xina deixarà d’estar justificat pels costos de producció. Dit d’una altra manera, els nostres empresaris hauran de justificar amb arguments nous per què deslocalitzen plantes de producció i descapitalitzen el seu país, perquè en els propers anys, els costos de producció manufacturers de la Xina seran els mateixos que als Estats Units. I es dedueix que també a la UE. Així ho asseguren diversos experts que han elaborat un estudi per a la consultora AlixPartners, que estima que el 2016, la diferència de costos que el 2005 era del 30% haurà desaparegut. Per una banda, perquè les economies occidentals hauran ajustat costos i hauran millorat la productivitat, però de l’altra, perquè l’economia xinesa fa temps que veu clar que ha de deixar de ser la gran fàbrica de mà d’obra barata del món. Pot aspirar a molt més. Pot crear valor afegit. Aquest país produeix 500.000 enginyers cada any des de fa 4 anys, matèria grisa suficient per no hipotecar per sempre més una economia que està cridada a ser la més potent del planeta.

[quote align=”center” color=”#999999″]L’economia xinesa fa temps que veu clar que ha de deixar de ser la gran fàbrica de mà d’obra barata del món.[/quote]

A la Xina s’ho creuen. A Europa, encara no. Ha estat prepotent i ingènua a la vegada, pensant que amb el sector serveis n’hi havia prou i que la Xina seria eternament la fàbrica del món on es faria tot per quatre rals, ràpid i bé. La premissa, al marge del camí que prengués la Xina, és errònia, perquè sense indústria no hi ha transmissió de coneixement i recerca a la societat. La Xina ja ha fet el procés invers, adonar-se que la indústria seria molt millor amb el coneixement, el capital humà d’alt nivell.

Catalunya és puntera en recerca en molts àmbits. Líder indiscutible de l’Estat espanyol i capdavantera en sectors com la biomedicina a nivell europeu. Però ha tingut sempre greus dificultats a l’hora de traslladar al món empresarial el resultat dels avenços obtinguts. En aquest sentit, la crisi és una oportunitat per als catalans. Ningú no qüestiona que sense indústria no ens en sortirem. Per tres raons fonamentals: perquè és clau per generar ocupació de qualitat que cobreixi tots els nivells de formació; perquè és l’únic sector capaç de convertir els avenços científics i tecnològics en un bé social – transforma el coneixement en productes i serveis-, i perquè és l’únic sector capaç de generar recursos amb les sense disposar de recursos naturals exportables. A Catalunya no li cal petroli. Li cal una indústria que doni sortida al seu valor afegit. I tampoc no li cal la Xina.

@gemmaaguilera

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *