Cecot demana a la Generalitat que traslladi funcionaris a les oficines comercials a l’estranger per ser més eficaços

Antoni Abad defensa que les empreses “guanyadores” són les que s’internacionalitzen

[dropcap type=”circle” color=”#ffffff” background=”#4f4f4f”]L[/dropcap]a patronal Cecot té la seva seu central a Terrassa, a l’antic magatzem Pasqual Sala. Aquí, a finals del segle XIX i principis del XX, el teixit era el principal protagonista. En aquell moment ja era important sortir a l’exterior i, com ja hagués fet en aquell moment, Antoni Abad defensa que la és una de les claus perquè una empresa tingui èxit.

[youtube height=”HEIGHT” width=”WIDTH”]http://www.youtube.com/watch?v=Vp-KN1PhuTU&feature=youtu.be[/youtube]

 

“No hi ha cap dubte: les empreses guanyadores són les que utilitzen l’exportació i s’internacionalitzen”, declara contundent. I afegeix dades: els que surten a vendre fora, més les manufactureres, representen el 53% d’ocupació i el 59% del valor afegit brut que es genera a Catalunya. També explica que el 2011 el teixit industrial va destruir un 6% d’ocupació, però que les empreses exportadores en van crear un 2% i les que ja estan internacionalitzades, un 14%.

[quote align=”center” color=”#999999″]El 2011 el teixit industrial va destruir un 6% d’ocupació, però les empreses exportadores en van crear un 2% i les que ja estan internacionalitzades, un 14%.[/quote]

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad.
El president de la patronal Cecot, Antoni Abad.

Abad no amaga les seves crítiques al futur Pressupost de la Generalitat. Per una banda, creu que “retallar no té més recorregut ni sentit”; per una altra, cita dos elements que considera clau: la innovació i la internacionalització. Tot i això, també troba a faltar més eficàcia per part de la Generalitat: “Amb els estructures de persones que té, ho pot ser. Si hi ha unes oficines de comerç, potser cal dotar-les de persones que encara facin millor la seva feina o obrir-ne de noves, analitzar quines funcionen i quines no. I no parlo de més feina, sinó de desplaçar-hi treballadors perquè puguin acompanyar el teixit industrial”, destaca.

Catalunya ja exporta més al món que a Espanya. Abad hi veu “alguna traducció” respecte a la situació política, però sobretot li confirma “que som una economia oberta on les empreses s’han pres seriosament l’esforç d’exportar i internacionalitzar-se més”. Creu que aquesta situació s’accentuarà: “No ens hauria de sorprendre, perquè les oportunitats les haurem d’anar a buscar on sigui. Veig uns equips de professionals que saben que il·lusió és sinònim de sacrifici i de dormir menys nits a Catalunya perquè toca estar aprop dels mercats que vols servir”, declara.

Què fer amb els bancs

Un dels problemes de les pimes és que l’aixeta del crèdit segueix tancada. Abad veu un enduriment de les condicions dels bancs mentre diuen que hi ha

menys sol·licituds, i no creu que les entitats nacionalitzades hagin de tenir la condició de ser qui ofereixin aquests fons: “Tenim un bon sistema bancari d’entitats sanes, i ens hauríem de preguntar si una ordenada liquidació i venda no seria el més desitjable”. En aquest punt, cita les fons que xifren en 88.000 milions d’euros els diners que han rebut les entitats tòxiques: “No hi havia millor propòsit per aquests fons? Segur que sí, alguns haguessin ajudat”, lamenta.

Reindustrialització

Fa unes setmanes, Abad defensava a Caldes de Montbui que des de fora es valora la reindustrialització i el repunt de la competitivitat que es viu a Catalunya. Creu que el coneixement, la tradició industrial, els enginyers i les escoles de negocis són algunes fortaleses del país, però que hi ha en marxa un procés de recuperació a base de devaluació interna: “Són passos enrere per poder-ne fer endavant. Falta temps, però s’han fet reformes estructurals per poder adaptar i homologar uns marcs legals que són molt ben valorats per la seguretat jurídica que aporten”, destaca.

No s’atreveix a recomanar un sector un país o un sector en concret per exportar. De fet, creu que al planeta “no hi ha limitacions sectorials” i que quan un país està en creixement ho està en tot, des del tèxtil a la química, passant per la construcció o la metal·lúrgia. Això sí, recomana tenir un producte o un servei diferent per entrar en un nou país. Ah, i tenir un soci local “per pal·liar la falta de seguretat jurídica”.

Guerra de divises i el pes de Barcelona

D’altra banda, Abad no creu que les empreses catalanes exportadores s’hagin de preocupar per una guerra de divises perquè la gran majoria de les van a zona euro i les que en surten segueixen facturant amb aquesta moneda.

Pel que fa a l’arribada de noves inversions, recorda que Catalunya està considerada com un dels cinc motors d’Europa i que el que té un efecte crida és la marca Barcelona.

 

[divider scroll_text=””]

 

[social type=”twitter” opacity=”dark”]http://www.twitter.com/jaumevb[/social] @jaumevb

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *